La Diputació Provincial d’Alacant aportarà 1 milió d’euros per a la reforestació de les zones afectades.

Una vegada s’ha aconseguit l’extinció de l’incendi es pot contemplar amb tota la seua magnitud l’enorme devastació del paisatge natural. El record de què era, i el que ha quedat, ens porta a la necessitat imperiosa de tornar el patrimoni natural assolat a l’estat previ a la catàstrofe. És en eixe moment quan sorgeixen iniciatives populars que demanen la reforestació de la zona afectada, però, què recomanen els experts?

La majoria de boscos que han patit un incendi aconsegueixen recuperar-se sense la necessitat de repoblacions i sense cap tipus d’intervenció humana. De fet, els experts recomanen la no-intervenció. Ramón Vallejo Calzada, professor de Fisiologia Vegetal de la Universitat de Barcelona aconsella que la intervenció humana en aquests casos deu variar en funció de les circumstancies, segons les seues pròpies paraules, ”no hi ha una única recepta per a tot tipus d’incendis, l’actuació a realitzar va en funció de com haja sigut el foc i la vegetació que s’ha cremat”.

Els experts recomanen que l’actuació es realitze tenint sempre molt en compte les peculiaritats de la vegetació de la zona. Un exemple és el margalló, aquesta espècie té una alta resistència al foc fins al punt que un any després de l’incendi la palmera pot estar perfectament recuperada. A l’igual que el Pi comú, aquest arbre presenta una vigorosa regeneració natural, gràcies a la germinació de nombrosos pinyons protegits del foc a dins de les pinyes.

descarga-1pipinyer01

                       

                     

         

                         

 

                  El margalló                                                                                                 Pi comú

Però, malgrat els avantatges d’aquesta ràpida regeneració pel que fa a la protecció del sòl i la recuperació de les funcions del bosc i del paisatge, l’excessiva densitat i competència pels recursos provoca un estancament en el creixement dels pins, un retard en la seva reproducció i, fins i tot, un elevat risc de nous incendis, que podrien posar en perill la continuïtat d’aquests boscos.

També s’ha de tindre en compte que el problema de l’erosió del sòl després d’un incendi depén en la major part de les seues característiques i no tant del tipus de vegetació que habiten la zona.

El que és cert és que no sempre es duen a terme les millors accions sinó que, moltes vegades es busquen actuacions més espectaculars que efectives. Si es duen a terme accions innecessàries, per part de les institucions, fruit de la pressió mediàtica com a conseqüència de la repercussió social de l’incendi, els recursos no es destinen correctament. Ramón Vallejo, des de l’experiència d’haver estudiat molts incendis en els últims 20 anys, en especial al territori valencià, recomana que “tal volta després d’un incendi es duria dur a terme més actuacions de prevenció i neteja en els boscos que no s’han cremat en compte de destinar recursos en boscos devastats, la recuperació dels quals és ràpida i natural tenint en compte la vegetació dels boscos valencians.”

Malgrat l’opinió dels experts, la Diputació Provincial d’Alacant destinarà un milió d’euros per a la zona afectada pels incendis de Xàbia, Poble nou de Benitatxell i Bolulla. Diners que serien més efectius si es destinaren a la prevenció del foc en les zones no afectades.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *