Després del foc, cal estar alerta…

Al primer consell de ministres de Desembre del 2015, el govern central va dur a terme un seguit de modificacions en la llei de monts, entre les quals destacava la modificació de l’article 50 pel qual s’eliminava la prohibició de construir durant un període de 30 anys en zones forestals no protegides cremades  i incloïa una excepció general per la qual, les comunitats autònomes podran acordar el canvi d’ús forestal d’una muntanya cremada quan es donen raons imperioses d’interés públic de primer ordre.

L’argumentació de l’executiu en aquell moment fou encaminada cap a la justificació d’evitar que, per exemple, l’anunci de l’obra d’una carretera que exigira l’expropiació de terrenys no portara als propietaris a botar foc als seus terrenys amb la finalitat que el territori afectat quedara protegit durant els pròxims 30 anys, afectant d’aquesta manera l’interès general de la construcció de la infraestructura.

Des d’aleshores, qualsevol incendi que haja tingut lloc prop d’una zona d’interés urbanístic, i declarat com a incendi intencionat, ha estat baix la sospita d’haver estat produït amb interessos especulatius immobiliaris.

L’exemple, més pròxim en el temps, en la Marina Alta el trobem l’any 2014 on un incendi a Les Planes, entre Dénia i Xàbia, va produir l’especulació que l’incendi havia sigut produït amb interessos urbanístics. No és d’estranyar aquesta reacció si tenim en conter que el projecte del parc d’atraccions Terra Mítica va estar promogut casualment després d’un incendi en la zona que ara ocupa el parc.

Però la realitat ha sigut que dos anys després Les Planes estan recuperant-se amb dificultat però de manera constant i no hi ha hagut cap tipus d’iniciativa coneguda encaminada a urbanitzar la zona.

Aquesta vegada, en l’incendi en Xàbia i Poblenou de Benitatxell també ha despertat el recel de la intencionalitat del foc. Nombrosos col·lectius, com el Col·lectiu de Defensa del Territori, Pego Viu, s’hi han pronunciat amb les següents paraules:

“Estem davant d’un cas de terrorisme mediambiental. Amb tota la gravetat de les paraules. Al País Valencià, ens hem deixat trepitjar moltes vegades amb casos com aquests. Sabem que moltes vegades hi ha màfies de la construcció al darrere, que no són casos aïllats de piròmans que volen veure el món cremar. És molt pitjor, és gent que es beneficia econòmicament de la desgràcia aliena i la destrucció de l’entorn natural. Som part del problema si no investiguem i denunciem aquelles situacions en les quals podria donar-se.

Algunes de les zones cremades estan protegides. Altres, però, són urbanitzables i podrien haver-hi interessos ocults.

De la mateixa manera, també hem de denunciar les lleis que encoratgen la destrucció del territori, com l’actual Llei de Monts, i quan es construeixen mega-urbanitzacions enmig de les muntanyes (aquelles que després sofreixen les flames).”

Si passem a analitzar la zona afectada, és inevitable, tenint en compte on s’hi ha produït,pensar en interessos inmobiliaris, ja que veiem que s’hi ha produït en la part de les urbanitzacions que donen de cara a la mar, en la direcció on seria econòmicament més profitós que es realitzaren les ampliacions urbanístiques.

Tot i això, caldrà esperar per poder confirmar cualsevol hipótesi. El que nos está de més es posar al damunt la taula els posibles interesos amb la finalitat de posar alerta als ciutatans de la Marina i evitar posibles sorpreses urbanistiques indesitjables.

xàbia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *