LA PILOTA VALENCIANA: l’ esport de tot un poble

Els valencians hem mantingut, a través dels segles, un dels jocs més antics que es disputen i es gaudeixen arreu del món, el joc de pilota, l’origen del qual no és del tot indiscutible.

Hi ha referències què els grecs i romans ja es divertien jugant a pilota, però no serà fins a l’arribada al Regne de València per part de Jaume I El Conqueridor, amb la civilització cristiana i amb la cultura cavalleresca dels jocs cultivats, quan apareixen els primers documents que fan referència a la Pilota Valenciana. El joc es practicava als carrers i es començà a fer en recintes tancats a partir del segle XV.

Article 2.2Joc_de_pilota,_de_Josep_Bru_i_Albinyana 1881Han estat diversos els autors que han documentat la gran popularitat del joc de pilota des del mateix dia de la conquesta i durant tota l’Edat Mitjana a l’antic Regne de València. La gran quantitat de testimonis en cròniques, obres literàries, prohibicions i revoltes en són la prova. De les prohibicions, la més important fou la de la de 1391, en la que es prohibí jugar a pilota en tots els carrers de València, fins que va ser abolida 600 anys després per l’alcaldessa de la ciutat Clementina Ródenas el 1991.

Aquest origen cavalleresc ha marcat per a tota la vida la història del nostre esport. El joc de pilota, de fet, fou un entreteniment senyorial i aristocràtic abans d’esdevenir el nostre joc popular per excel·lència.

Al País Valencià, les diverses modalitats del joc de pilota s’han pogut mantenir fins als nostres dies per la pervivència tardana d’una societat tradicional basada en l’agricultura fins a la dècada dels anys 60 d’aquest mateix segle. I també per una afició fidel que ha acudit dia a dia al trinquet.

Totes aquestes causes expliquen, entre altres coses, el manteniment del valencià com a llengua vehicular única del joc.

Article 2. Ciutat de la Pilota Montcada

Les modalitats existents són el raspall i l’escala i corda que compten amb jugadors professionals i estan esteses per tot el país, coexistint amb elles el frontó valencià, la galotxa, les modalitats a ratlles (llargues, palma i perxa)
compten amb nombrosa afició, i altres que continuen vives però amb menys repercussió com les galotxetes, localitzada a les Valls del Vinalopó, el frare, situada a la Plana Alta i el Maestrat i la pilota grossa situada a la Marina. A més a més la falta d’instal·lacions ha provocat l’aparició de noves adaptacions com el one wall o el màdel. Totes elles són modalitats que sobreviuen entre la tradició i la modernitat intentant sempre una contínua evolució i promoció. I tot plegat sense tenir suficients instal·lacions, ni suport de les institucions i mitjans de comunicació, una escassa formació del propi professorat d’Educació Física i el conformisme social de gent de la pilota al llarg del temps.

Malgrat aquesta situació, la Pilota valenciana continua ben viva en moltes comarques del territori valencià.
Això és gràcies al treball de la Federació de Pilota Valenciana, les diferents associacions esportivesculturals, escoles i clubs de Pilota de moltes poblacions, empreses privades i persones anònimes i aficionats a la pilota, que vetllen dia a dia per una contínua promoció i modernització de l’esport de la pilota. En definitiva, tots ells fan que la seua flama continue ben encesa i siguen milers d’esportistes els qui cada setmana disputen partides en els carrers, trinquets i frontons de les diferents poblacions d’arreu del País.

La Pilota valenciana és part del nostre patrimoni cultural com a poble i és un dret i un deure de tots els valencians i valencianes conèixer-la i respectar-la.

Ací us deixem un vídeo mític que segur us farà gaudir:


Per: Ricard Sentandreu, Coordinador de www.pilotaveu.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *