Entrevista amb Jovi Lozano-Seser

Gerent de la Macma i escriptor.

Jovi Lozano-Seser (Ondara, 1979) és periodista, escriptor i comunicador. Tot i que debutà el 2010 en el panorama literari amb els volums de contes Sis Contes i una novel·la incerta (Edicions 96, 2010) i Efectes Secundaris (Bullent, 2011), ha conreat igualment la novel·la (Una història de ficció, Tabarca, 2014) i la barreja de gèneres a Últimes existències (Bromera, 2012), treball distingit amb el Premi Ciutat de València 2011. L’exploració dels llenguatges creatius l’ha conduït també fins al teatre (Habitatge, estrenada el 2013), la recerca (D’Ondara a Broadway: L’excepcionalitat de Trini Reyes, Edicions 96) i el cinema (Chanel nº 5, adaptació del seu conte Rossa). Des de 2012, l’autor manté el bloc Calcetins Desparellats on encabeix articles i relats. El traductor, guardonada amb el Premi Vila de Lloseta 2015, és la seua darrera novel·la. 2016 serà sense dubte un any ben intens per a l’autor, ja que també passarà a ser gerent de la Macma –Mancomunitat Cultural de la Marina–, entitat des d’on ha exercit el periodisme cultural els últims set anys.

toni miralles

Foto:Toni Miralles

P – Què trobem a la teua nova novel·la?

R – El traductor és una obra molt especial, que connecta amb els meus primers treballs. És un llibre que planteja una visió lúdica de la literatura, una visió divertida i amena del que ha de ser la lectura. He escrit, en definitiva, el tipus de novel·la que m’agrada llegir últimament. Desitjava reivindicar una literatura popular, còmica, que fugira de solemnitats i grandiloqüències. No oblidem que l’escriptor no té l’obligació d’exercir com a intel·lectual.

P – Per què una comèdia?

R – El grau d’humor l’haurà de jutjar el propi lector, però jo he escrit el tipus d’història que em fa gràcia com a lector, com a espectador. Fer comèdies és un repte perquè, en el fons, és molt més complicat que el drama. Bé, almenys és el que tothom reitera. Al cap i a la fi, volia rescatar la meua faceta còmica. El primer que vaig escriure, d’adolescent, eren comedietes a mig camí entre el sainet i el costumisme surrealista. Després, les interpretava. Amb aquesta novel·la crec que he escoltat eixa veu interior. La del xiquet que fa burrera i no té vergonya.

P – Parles d’una obra molt personal. Per què ho és?

R – Supose que és tan personal perquè no depén de cap estímul forçat. S’escrigué pràcticament ella sola, sense sacrificis ni patiments. Els que defenen una literatura (o una vida!) a base de patiment i esforç realment ens estan venent una moto. No fa falta tanta foscor per tal d’abastar la llum.

P – Com valores el conjunt de la teua obra?

toni miralles

Foto:Toni Miralles

R – Bé, no sé si sóc un escriptor més o menys disfuncional perquè no mantinc cap línia autoral. Els meus llibres no s’assemblen els uns als altres perquè en cada moment em mouen interessos distints. M’agrada explorar gèneres i em sembla avorridíssim limitar-me a un gènere. Ara, de fet, no sé si la meua pròxima obra serà una novel·la negra o un guió cinematogràfic. Qui sap.

P – Què suposa per a tu la teua nova tasca a la Macma?

R – Vaig arribar a la Macma el 2008 i ha estat un plaer treballar tots aquests anys per la cultura de la Marina Alta. Sobretot, per la visualització d’eixe esperit comarcal. Crec que hi ha molt per fer i dir encara pel que fa a l’autoestima de les nostres comarques. La cultura ens defineix i ens permet subratllar allò que som. Amb tot, encara hi ha molta feina pendent. M’agradaria que es valorara més el talent dels nostres músics i intèrprets. Ni parlar-ne ja del món de les lletres…

P – Fer literatura és un tipus d’activisme cultural, doncs…

R – Efectivament, i si es fa literatura en valencià hi ha un doble activisme perquè hem de superar molts més obstacles a l’hora de promoure el nostre treball. Encara hi ha gent que et pregunta que per què escrius en valencià. És de traca! Si no fóra perquè tenim més moral que l’Alcoià, no hauríem aconseguit res. Tot i amb això, no cal conformar-se amb el victimisme. La queixa no és productiva. L’obertura de mires, sí.

P – Com valores el potencial cultural de la Marina Alta?

R – Tal com batejà l’escriptor Ignasi Mora al projecte conceptual que la Macma acaba de presentar, “la Marina és un país minúscul i adorable”. Crec que és el titular més adient per a la nostra comarca. La riquesa del nostre paisatge, de les valls a la platja en menys de cinc minuts, és un contrast que ens enriqueix i que justifica l’efervescència cultural d’aquest territori. Des de la Macma ho he pogut comprovar i mai he deixat de fer-me’n creus. Hi ha, en efecte, un potencial a diversos nivells tot i que la cultura n’és l’eix vertebrador. Parle d’una cultura transversal on s’inclou allò que mengem, escoltem, ballem o riem. M’interessa integrar eixe concepte de cultura natural, no impostada, i així poder celebrar allò que som com a fet distintiu. Ser local és l’únic camí vàlid per a ser universal.

 

1 comment

Get RSS Feed

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *