Festa, sentiment i màgia en l’emotiu homenatge a Jose Julio Sendra Mut, el Hendrix de La Marina

El passat dissabte 27 de maig es va viure una vesprada-nit inoblidable al pub el Castellet d’Orba, el poble natal del desaparegut guitarrista.
La jornada es preveía intensa i emotiva, encara és molt recent la pèrduda, però es palpava en l’ambient que anava a ser un homenatge molt especial.
Per començar, es va donar la coincidencia que el 27 de maig és Sant Juli. Ja a primera hora de la vesprada els abraços i els petons eren constants. Anaven arribant músics, artistes i amics, alguns d’ells des de molt lluny i que feia molt de temps que no es retrobaven. Dalt de l’escenari estava projectada la imatge del mític guitarrista, la mateixa que es podía veure en les samarretes estampades per a l’ocasió i que anaven acompanyades de la frase: “Els que moren per la vida no poden anomenar-se morts”.
A pesar de que s’esperava molta gent, es va decidir fer els concerts dins la sala, per a que músics i públic estigueren ben a prop, pell amb pell, la qual cosa va fer que es disfrutaren d’actuacions molt sentides.
Aproximadament cap a les 20:00 va començar el recital de poesía. El primer en actuar va ser el pegolí Josep Orihuel, que presentava el poemari “Cels de sal” musicat per Claudia Ortolà. A continuació i, compartint pianista, José Miguel Mut Ronda recità poemes inclosos en el seu darrer llibre, “Per les eres del silenci”. Ambdues actuacions van ser molt emotives, amb constants dedicatòries als presents i al desaparegut guitarra.
Després d’una pausa per sopar, començaren els concerts de la nit. Els primers en actuar van ser els veterans “Jean Jass”, que amb el seu reagge-rumba van ser els encarregats de caldejar l’ambient. Al voltant de la 1 de la matinada eixia a l’escenari “La Cardiacan”, que amb el seu personal funky-rock van fer ballar al públic de valent.
L’ambient ja estava molt caldejat quan va arribar l’hora dels “Homo No Sapiens”, un dels plats forts de la nit. Jose Julio va ser el seu guitarra des de 2004 a 2008 i va gravar amb ells els primers 2 discs. Concertàs de la potent banda de la Marina, molt emotiu, amb molts somriures, molts balls i molta suor. Acabaren amb assalt a l’escenari del públic quan sonava “no foteu la natura”.
La màgia ja havia invaït la nit quan eixiren a l’escenari “Lilit i Dionís”. Jose Julio havia format part de la banda des dels inicis, a mitad dels 90, quan només eren Lilit. La festa ja era màxima i era literalment impossible no ballar amb el seu personal folk-rock i eixes simpàtiques lletres. Montaren “la balacera” amb el seu darrer disc “El temps dels pobles” i la nit arribà a l’extasi.
Quan ja pensaven que la intensitat dels sentiments era màxima, es va viure el moment més emotiu de la jornada: la presentació de “L’etern somriure”, una cançó dedicada al desaparegut guitarra i composada per les seues 2 bandes conjuntament, amb la colaboració del poeta José Miguel Mut Ronda. “Homo No Sapiens” i el poeta pujaren a l’escenari a acompanyar a “Lilit i Dionís” per a interpretar “L’etern somriure” i posar-nos la pell de gallina a tots els presents.
Nit memorable. Jose Julio pot descansar ben tranquil i orgullós de la llavor sembrada.

Angel Sánchez Mut (Indio).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *