Investigant crims

Històries de crims i criminals de la Marina Alta.

Recorde amb netedat aquelles dos frases que vaig llegir quan repassava vells exemplars del periòdic La Vanguardia datats a finals de l’any 1881:

“Madrid 29, a las 5’30 tarde.- Han sido indultados los reos que estaban en capilla en Denia.” 

“Madrid 29, a las 6’30 noche.- Telegramas de Dénia se hacen eco del júbilo inmenso que allí reina por el indulto de los reos que debían ser ejecutados.”

Vaig quedar impressionat i profundament intrigat pel que havia pogut passar. Qui eren aquells dos condemnats a la pena capital? Què havien fet? Quin impacte havia tingut el seu crim? Com s’havien viscut les hores prèvies a l’execució programada? Tot va quedar en l’aire durant mesos. Jo estava dedicant-me en hores lliures a traure de la premsa històrica notícies antigues de Dénia i la Marina, i aquella referència no va passar de quedar-se en una nota més, això sí, amb molts interrogants. Imagineu la sorpresa quan, passat un temps, trobe en un altre periòdic, per les mateixes dates, una frase que encara avui considere esborronadora: “Ha salido para Dénia el ejecutor de la justicia”. Ja no podia frenar la meua curiositat.

Eixe és el punt de partida de les “Històries de crims i criminals de la Marina Alta” que em vaig dedicar a recopilar en els anys següents, i que ara acaben de publicar l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta i Edicions 96. El treball havia sigut guardonat l’any passat amb el I Premi d’Investigació i Assaig “Antoni-Lluis Carrió Artigues”.

El quinze casos de violència que hi figuren els he triat entre desenes de crims que he tret de notícies periodístiques i documents oficials conservats en hemeroteques i arxius històrics. No són simples descripcions de fets, una opció que també hauria pogut tindre plena validesa.

He intentat a més, que cada cas estiga inserit en el seu context històric. Cada crim, cada fet violent, és producte del seu temps. Baralles i conflictes, odis i venjances, rivalitats i desavinences, han desembocat en actes sagnants per molt diverses motivacions, i les condicions econòmiques, socials i polítiques de cada etapa històrica no en són alienes. Tampoc les característiques pròpies de la terra: l’orografia, les vies de comunicació, els conreus, les propietats, els drets i els costums dels nostres pobles i de les nostres gents…, tot ha format part del paisatge dels crims que he contat, i de vegades intervenint com a elements de gran relleu en els fets. Els avencs de la Safor eren l’amagatall dels cadàvers de les víctimes del Matadones; la militància carlina de la família i el pes de la violència política a Pego van estar presents en tota la investigació de Gonçal Peris; les disputes pels despulls de les collites n’eren una mostra de la misèria cíclica que patien les classes populars en els segles XIX i XX… Territori, ideologia i condicions socioeconòmiques anaven aparellades a les accions violentes que hi anava registrant.

Totes aquestes coses que apunte anaven posant-se davant dels meus ulls des del moment mateix en què em vaig posar a aprofundir en els casos. Al darrere d’aquella notícia breu de l’any 1881sobre els reus a punt d’executar a Dénia, per exemple, descobria a poc a poc una extraordinària història. Sense adonar-me’n, acumulava dades i seguia amb interès, primer, les investigacions del crim del recaptador d’Ondara; elucubrava sobre les estranyes relacions que mantenien la víctima i els criminals; observava amb atenció els procediments de la investigació feta per jutges i guàrdies civils; veia com sorgia després el protagonisme de les famílies Morand i Oliver; intervenien personatges rellevants amb papers destacats, com Castelar, Sagasta o el mateix rei Alfons XII; quasi sense adonar-me’n jo, com el diputat Laussat, també em trobava pendent de la tecnologia més puntera del moment, el telègraf; assistia corprès a l’arribada dels presos que havien de ser executats i a la del botxí que els havia d’aplicar el garrot; i participava finalment de l’alegria de dos pobles per l’indult dels reus. Hi havia fets quotidians i història local perfectament enfilats.

I com aquest, sorgien altres casos en diferents anys i escenaris. Trobava uns lligams per a mi absolutament desconeguts entre l’assassinat del carrer Fuencarral de Madrid, una referència popular de la criminologia espanyola, i la ciutat de Dénia. Notava un sobresalt en comprovar que es descobria dues vegades el mateix cadàver en un lloc de la costa entre Calp i Benissa. Em resultava difícil visualitzar tot l’horror d’un motí a bord d’un vaixell de bandera nord-americana que tenia com a sagnants autors dos mariners de Dénia. I no podia evitar sentir certa simpatia per Paquita La Molinera, una dona que, al meu entendre, va ser doblement jutjada: per un crim, el del seu marit, i per eixir-se’n de l’estereotip de dona que li exigia la societat del seu temps.

He volgut rescatar totes aquestes històries i, d’alguna manera, restaurar-les i donar-les a conéixer novament
amb la passió que haurien d’haver despertat en el seu temps. He intentat despullar-me de la mirada freda que pot comportar el pas del temps –més de cent anys en la majoria dels casos– i contar-les com si foren històries noves. Jo almenys, les vaig llegir com absolutament noves quan les descobria en els vells papers de la premsa històrica.

Amb aquest redescobriment no pretenc, evidentment, traure a la llum vells rancors ni fets deshonrosos. És, crec, un exercici més de memòria històrica. Estic convençut que assolir el passat, interpretar-lo i comprendre’l sempre és una bona lliçó per al present i un coneixement bàsic per afrontar el futur amb més garanties.

Antoni Reig Pérez és un conegut escriptor i professional dels mitjans de comunicació, coautor dels llibres La premsa a la Marina Alta i Dénia, ciutat de cinema, i autor de diversos articles de recerca. Ha participat en audiovisuals sobre Dénia i com a ponent en diversos cursos de la UNED Sènior.

TARANNA 7

Per: Antoni Reig Pérez Autor del llibre 

“Històries de crims i criminals de la Marina Alta”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *