JESÚS POBRE AL SEGLE II D.C.

La terrisseria romana de Bisserots

 

La romanització a la Marina Alta va ser molt gran, multitud de viles i terrisseries s’hi extenien per tot el territori de Dianium. Els principals vestigis que trobem els situem en Dénia, a l’antiga Dianium, situada a la banda nord del tossal sobre el qual s’assenta el castell i al jaciment de l’Almadrava on trobem una antiga terrisseria romana. Així i tot en molts llocs encara es poden observar vestigi i a Jesús Pobre en tenim un de ben interessant. En la partida de Bisserot teníem una terrisseria romana igual que la que es troba en l’Almadrava.

Jesús Pobre en el territori romà de Dianium.

 

Jesus pobreLa terrisseria romana de Bisserots, no està totalment aïllada en l’espai. Es troba relacionada amb altres terrisseries i vil·les romanes que s’estenen al llarg de totes Les Valls. Segons Joaquim Bolufer, en Les Valls trobem dos tipus d’assentaments que exploten el territori. Per una banda tenim els assentaments agrícoles, que es dedicaven a l’explotació agrícola. Principalment es dedicaven a l’explotació del cep i de l’olivera, de les que extreien vi i oli. Un exemple del treball continuat d’aquestes terres i del comerç de vi i oli, seria l’Olivera Mil·lenària de Les Valls. Aquests assentaments agrícoles són els següents: Tossalets, Atzúvia, Rebaldí, Capsades, Lluca, Costeres del Calvari, Vil·lanova, Vall de les Puces, Benimadrocs, Vall de Pexet, Ecles i Tossal de la Rambla.

El segon tipus d’assentaments serien els assentaments industrials, on es produïen els recipients per a comercialitzar els productes extrets de l’olivera i el cep. En ells es produïen àmfores de distint tipus i altres materials de construcció com la teula romana. Es tractava de petites terrisseries que subministraven les àmfores per transportar els productes agrícoles que produïen les vil·les anteriorment esmentades. Aquests productes després serien enviats a Dianium per a la seua comercialització a l’exterior o per al consum propi de la ciutat. Els assentaments industrials serien els següents: La teulera (Bisserots), La Rana, L’Alter de Perdigó i la Punta de l’Arenal.

Segons ens diu Joaquim Bolufer, la producció de les terrisseries de l’oest de Les Valls, com és el cas de la de Bisserots, col·lapsaria cap al segle III d.C. Aquest fet estaria relacionat amb una de les crisis de l’imperi Romà que deixaria sense eixida molts d’aquests productes a causa de la inseguretat de les rutes comercials.

Aquestes vil·les i terrisseries estaven connectades per camins que discorrerien per Les Valls i que de nord a sud podrien coincidir amb el camí Vell de Pedreguer, el camí de les Barranqueres i el camí Cabanes que seria el vertebrador de tota la resta. El camí Cabanes s’uniria als ramals que comunicaven a Dianium amb la Via Augusta direcció nord i amb el ramal que continuaria per la costa en direcció a Lucentum per la Llosa i Coll de Rates.

La terrisseria de Bisserots possiblement connectaria amb Dianium pel camí de Coll de Pous, ja que aquest seria utilitzat des de ben antic. Aquest camí no ho oblidem, guarda una clara relació amb el poblat ibèric de Coll de Pous, per tant no podríem descartar la seva utilització ja des del segle IV a.C.

1. Gisbert Santonja, Josep A., 1992. Dues terrisseries romanes del territori de Dianium. Els jaciments de l’Alter de Perdigó i de la Teulera de Jesús Pobre. (Dénia, Alacant), III Congres d’estudis comarcals de la Marina Alta, p.89-100. Dénia

 

2. Gisbert Santonja, Josep A., 1992. Dues terrisseries romanes del territori de Dianium. Els jaciments de l’Alter de Perdigó i de la Teulera de Jesús Pobre. (Dénia, Alacant), III Congres d’estudis comarcals de la Marina Alta, p.89-100. Dénia

 

La terrisseria romana de Bisserot.

 

La terrisseria es situa en un lloc favorable per a la producció de productes terrissers, es troba en la base d’una depressió en la qual es dipositen terres provinents d’una riera. Aquest no és un corrent d’aigua important actualment, ja que només baixa dues o tres vegades a l’any depenent de la pluja. Però no podem descartar que en l’època de la qual parlem (segle II d.C.) no tinguera un corrent continu tot l’any i estiguera més temps activa com que la pluja seria major. De no ser així la terrisseria es podria abastir de pous o de cisternes.

El sòl amb el qual treballava el centre terrisser, és un Jesus pobre1sòl amb un color marró, un poc ataronjat, de fracció fina, amb sorres, 1 llim i argiles en semblants percentatges. Aquest color s’observa en les peces i restes que s’han trobat allí que s’identifiquen amb el sòl que es pot vorer actualment. Es tracta d’un jaciment exposat cap al sud per afavorir una menor humitat, afavorint així l’assecament de les peces. Es troba en la vessant nord de la depressió que provoquen el Tossalet del Molins, el Tossalet Redó i el Tossalet de la Miranda.

La terrisseria es dividia en tres espais clarament diferenciats:

El primer espai el coneixem per les restes d’una estructura arquitectònica d’època romana d’uns 20 cm feta amb morter d’argila que uneix abundant fragments ceràmics i rebutjos de terrisseria. Tenia uns 9 metres de llargària. S’interpreta com el sòl de les cambres de foc de dos forns en bateria de planta 2 quadrada. Aquests forns segons comenta Josep A. Gisbert serien molt pareguts als que aparegueren en la terrisseria de l’Almadrava en Els Poblets.

Jesus pobre2

Tros de teula romana i rajola ambimpressions digitals

Jesus pobre3

Coll d'àmfora Dressel 30 i pivot d'àmfora Dressel 2-4 2

En ells produïen àmfores de tres classes com les ressel 2-4, les Dressel 30 (Galouise 4) i Dressel 20-26 (tipus oliva 3). Les dues primeres es dedicaven al transport del vi mentre que l’ultima es dedicava al transport de l’oli. La que més producció tenia era la Dressel 2-4 dedicada al transport de vi, les altres dues es feien en menor mesura i no representaven el gros de la producció d’aquesta terrisseria. A més també es produïa material de construcció com la teula romana, encara que en menor quantitat que les àmfores. Moltes àmfores presentaven marques de graffiti que feia el terrisser per identificar les seues produccions, en el cas de Jesús Pobre també és així i s’han trobat pivots d’àmfora amb aquestes marques.

El segon espai amb el qual contava la terrisseria era l’habitatge dels treballadors, ja que en el jaciment apareixen molts fragments de ceràmica de taula importada i vaixella de cuina. En la mateixa zona on es trobaria la casa també estaria el taller on es prepararien les peces que després passarien al forn per a la seua cocció.

Finalment, el tercer espai seria la zona de l’abocador d’escombraries que on es dipositarien les restes de productes mal acabats o fallits. La producció d’aquesta terrisseria va començar en el segle II d.C. continuant fins a l’arribada del segle III d.C. i la crisi que portaria aquest segle, que acabaria amb la producció d’aquesta terrisseria.

Jesus pobre4Per: Josep Fornés Mut, historiador

 

Bibliografia:

•Gisbert Santonja, Josep A., 1992, Dues terrisseries romanes del territori de Dianium. Els jaciments de l’Alter de Perdigó i la Teulera de Jesús Pobre. (Dénia, Alacant), III Congrés d’estudis comarcals de la Marina Alta, p.89-100. Dénia.

•Ripollés Alegre, Pere P., 2009. El dinero en la Contestania durante los siglos V-III a.C., Huellas griegas en la Contestania Ibérica, p. 64-132 Alacant.

Bolufer Marqués, Joaquim, 1992, El poblament romà de Xàbia, III Congrés d’estudis comarcals de la Marina Alta, p.141-152. Dénia.

Chabás, R. , 1891. Tesoro griego del Mongó, El Archivo, V, p.59-64. València.

•VV.AA. , 1991, Parque Natural del Montgó, Estudio multidisciplinar. 14 //

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *