Les Corts tanquen la porta al macroprojecte de mil vivendes i 2 hotels en el Saladar de Xàbia

La possibilitat de construir al Saladar de Xàbia, una de les grans controvèrsies urbanístiques al municipi durant les últimes dècades, sembla ara ja una utopia. Amb el vot favorable de tots els grups menys el PP, les Corts Valencianes han aprovat hui un històric canvi legal que augmenta la protecció de les zones humides de tota la Comunitat i que afecta de ple a aquells com el del Saladar, que fins ara es trobaven legalment desprotegits davant la piqueta.

La mesura, impulsada pel diputat de Compromís per la Marina Alta, Josep Nadal, ve a corregir una llei de 2013 impulsada pel PP que considerava únicament «protegides aquelles zones humides degudament catalogades». «Aquella decisió -va seguir Nadal- va ser perversa ja que deixava a tots els aiguamolls no catalogats a l’abast de l’urbanisme i l’edificació». La llei dels populars afectava a nombrosos paratges valencians, entre els quals es trobava, a més de les llacunes de Rabassa d’Alacant o el Quadre de Santiago de Benicàssim, el Saladar de Xàbia.

Ara es blinden davant de futurs desenvolupaments urbanístics. És veritat, que l’actual Ajuntament de Xàbia no contemplava amb bons ulls la urbanització d’esta zona humida, l’última bossa de sòl verge que queda al costat del litoral del municipi i que per si fóra poc està inclosa en el Patricova com a terreny inundable. Però durant els últims mesos havia moltes pressions per executar-hi un macroprojecte consistent en una ciutat de l’esport amb un total de mil vivendes i dos hotels de luxe.

No debades, l’Agrupació d’Interès Urbanístic, que agrupa a 97 propietaris de sòl de la zona, havia assegurat a principis d’este any que un fons d’inversió britànic estava interessat en el negoci i assegurava que portaria aparellat grans avantatges turístiques per Xàbia.

Però tan ambiciós i controvertit pla sembla ara abocat a una via morta després de la decisió de la cambra autonòmica de València. Segons va explicar Nadal, «ara es donen les condicions necessàries per a salvar de la depredació urbanística a zones humides».

El que ha aconseguit Compromís és reformar l’article 15 de la llei de 1994 que regulava els espais naturals protegits de la Comunitat per a deixar sense efecte aquella llei del PP del 2013 i aconseguir que «els aiguamolls ja no estiguen subjectes a criteris arbitraris a l’hora de incloure’ls en catàlegs de protecció, esquivant així els perills dels especuladors », segons va exposar el diputat de Pego.

Esta correcció de la desprotecció de llacunes i aiguamolls s’ajusta a diverses sentències emeses pel Tribunal Suprem o el TSJ, que ja havien advertit que «les zones humides ho són per se, no perquè estiguen incloses en un catàleg que no té cap estatut jurídic», va concloure Nadal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *