Manel Arcos: Mot a mot

Diu l’escriptor Toni Cucarella que “la realitat del bandolerisme valencià que està desenterrant Manel Arcos no pot ser superada per cap ficció” i, tot seguit, afegeix que “se’n poden fer novel·les i pel·lícules que ni els més enrevessats guionistes, ni els més realistes creadors de sèrie negra, podien haver imaginat”.

Efectivament. Arcos, a més d’haver treballat com a periodista en diferents mitjans de comunicació, com ara Ràdio Puça, Ràdio OlivaRàdio 4, Radio Nacional de España, Canal Nou i Ràdio 9, i de dirigir el programa “Paraules en silenci”, de Ràdio Pego, és un apassionat de la història. A hores d’ara, és un dels investigadors que més en sap sobre el bandolerisme al País Valencià. Les seues investigacions ens estan aportant mil i una històries d’aquells roders valencians que, com diu Cucarella, podrien ser la base de guions cinematogràfics i documentals de TV. Tot, si visquérem en un país normal que tingués una llengua normalitzada i uns mitjans de comunicació dignes.

Des que publicà l’any 2009 el seu primer llibre sobre aquesta temàtica, “Josep Poler i Cangròs un rober xeresà que va acabar com Camot”, no ha parat de treure llibres sobre els bandolers valencians. En el mateix any també va publicar “La senda dels lladres: bandolerisme als voltants de la serra de Mostalla (1806-1839)”. Li seguí “El Tio Joan de la Marina: un bandoler d’Ador en terres del Xúquer i el Túria (1851- 1878)”. Dos anys després va publicar “Acabaren com Camot: bandolerisme a la governació de Xàtiva en temps de Ferran VII (1814-1833)”. En 2012, “Els guerrillers de la Marina: el Campaner i el saqueig de Xàbia” i un altre, “Quan els trabucs refilaven: recull d’estudis i assajos sobre el bandolerisme valencià del segle XIX”. En el 2013 va treure a la llum “El robatori de Benimassot: un misteri, una llegenda i uns quants lladres de la Marina”. I per completar aquesta sèrie, aquest mateix any acaba de publicar “Conflicte d’interessos: bandolerisme i ‘vendetta’ a la Marina Alta en temps de cacics (1844-1875)”.
Aquestes darreres setmanes, aquest periodista, escriptor i poeta està voltant pel país per presentar-nos el seu darrer treball, “Gaianes- Xàtiva, un viatge sense tornada”, que, com ens va dir l’altre dia al Centre Cultural Ovidi Montllor d’Alcoi (CCOM), tanca una trilogia. És la història de tres germans bandolers, dos dels quals decideixen robar la caixa forta de la sucursal del Banc d’Espanya a València. El llibre conta amb pèls i senyals els preparatius i les peripècies d’aquesta colla de bandolers que, com solia passar, van acabar com Camot, per cert un altre conegut bandoler valencià.

Aquest manifasser saforenc, a més a més, és també poeta i organitza vetllades literàries com “El vol del silenci”, amb l’objectiu de dignificar els nostres poetes, escriptors, cantautors i, en general, la nostra cultura. Una cultura tan maltractada, menystinguda, perseguida, i tots els qualificatius que vulgueu afegir, al llarg d’aquests darrers vint anys, on ha bufat un vent de ponent, com eixos xafogosos del mes d’Agost, que quasi ho asseca tot. Rellegint el seu poemari “El vol del silenci”, he trobat un poema, “Mot a mot”, on s’entén per què Arcos va amunt i avall voltant pel país, comarca a comarca, fent quilòmetres i quilòmetres. Diu així: “Una làmpada, / un faristol, / piles de llibres / i fulls solts / per onsevol. / Un ordinador portàtil, / una llengua en perill d’extinció / i moltes inquietuds i anhels / a prova de l’assetjadora aculturació. / Aquesta és la instantània / d’una jornada rutinària / al taller d’artesania / d’un home de lletres. / Abans, / aqueix mateix home ha hagut de passar / hores i hores / bussejant en oceans d’informació. / Després, / aqueix mateix home haurà de recórrer / quilòmetre rere quilòmetre / repartint antídots contra l’amnèsia històrica”.

Manel Arcos

Per Vicent Luna i Sirera, Professor de Ciències Socials a l’IES Pare Arques de Cocentaina.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *