Nou disc-llibre de VerdCel

“DE PLANTES, TALAIES I CIMS (i una aroma)”

VerdCel estrena noves cançons on l’element protagonista és ‘terra’. L’autor, Alfons Olmo, s’endinsa a “De Plantes, Talaies i Cims (i una aroma), (Satélite K 2017)” en una perspectiva híbrida entre el món anglosaxó i allò més mediterrani o ancestral.
Musicalment aquest és un treball d’arrels endins i fruits enfora: capes d’arrel macerades amb Carles Dénia i que cristal·litzen en sonoritats actuals.
El treball conté un llibre que s’erigeix com un treball plàstic i literari en paral·lel al disc. 150 pàgines a color, amb il·lustracions, poesia, prosa i assaig que s’entrellacen amb les 13 cançons del CD. S’integren mútuament els textos amb un treball gràfic destacable, per desenvolupar la narrativa que rau en l’ordre i blocs de cançons. Les amplia, les desdobla, les contextualitza, les explica, ho engrandeix.
El disc es pregunta sobre l’existència i respon agafant la vida a grapats. Simbòlicament parla de conrear, allò que ens humanitza i compartit multiplica l’efecte. La crítica dona pas a construir alternatives, posar-hi nous fonaments.

Terra vol dir temps per treballar un nou ordre de les coses, més humà. Crear un nou tarannà, ben fornit, posar-hi nous fonaments i inventar nous horitzons.

Les tretze peces musicals desglossen el títol d’aquest nou treball:
Plantes. Com a element de creixement, acompanyar el desenvolupament, la nostra pròpia vida com a éssers vius, la fisiologia.
Talaia. Element de construcció. Una talaia des d’on observar el camí fet, on volem anar, fonaments d’una nova edificació, d’una nova societat i
convivència. La raó.
Cim. Hi ha qui cerca puresa, qui cerca poder, qui cerca simplement contemplar.
Aroma. Allò que vindrà, l’element ‘aire’: ideals, avançar, orientació, l’intangible. Alhora fa referència a l’element ‘terra’ a partir de l’olfacte, percebre materialment una flaire.
Tornant a la música del disc, sense tractar-se de cançons imbricades en la font tradicional, aquesta n’ha estat el far que les ha encaminat amb els ritmes i les harmonies. Així l’autor estén els braços als orígens de les músiques, mediterrània, ibèrica, andina, africana, afroamericana… i ho barreja amb sonoritats modernes de la mà del productor Valen Nieto. Un bon exemple d’això és el primer clip i senzill que ja està disponible. La cançó és ‘Andreu i el jardilet’ i ha estat rodat per Octavi Masià als voltants d’Alcoi. Aquesta mixtura és una constant resseguida per Alfons al llarg de la seva trajectòria però amb aquest treball en fa un acostament més decidit.
La inquietud i vocació porten VerdCel a interactuar amb poesia, art plàstic, vídeo i teatre, per endinsar-se en la Cançó. Compta amb disset anys als escenaris, més d’una dotzena d’espectacles muntats, nou discos publicats, cinc poemaris i còmics i variats films. Ha rebut diversos reconeixements musicals pel seu directe enèrgic i cuidat, a més dels Premis Ovidi Montllor per dos dels seus discos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *