Polop de la Marina (Marina Baixa)

El territori d’esta baronia, enclavat en la comarca la Marina, s’estén des dels rius Guadalest i Algar fins al terme de La vila joiosa, comprenent les platges d’Albir i Benidorm; per l’interior limitava amb Callosa i Guadalest. Quan es funda esta baronia presa el nom de Polop perquè en esta època era el centre més important i el seu castell era la fortalesa més potent i més adequada per a la seguretat i defensa.image

En l’actualitat, el municipi de Polop, situat en els contraforts orientals del prebètic valencià, ocupa la zona central de la Marina Baixa. El seu territori, accidentat en la seua part occidental pel massís del Ponoig, es troba drenat pels barrancs del Salt i del Canet insípid. El riu Guadalest servix de frontera entre Polop i Callosa d’en Sàrria. Comptava amb 4.474 habitants (INE 2011) . Els accidents geològics més importants del municipi són la serra de la Muntanya Ponoig i els barrancs que discorren cap a l’est, la Muntanya Ponoig (1.181 m.) queda situat a l’oest de Polop. Es tracta d’una serra aspra i rocosa, d’empinadísimas pendents, coberta de llargs penyalars i formidables penyals i parets. Constituïx un massís orientat d’est a oest. L’ombria està poblada de pinedes i carrasques, i manté una continuïtat amb la serra del Puig Campana.

HISTÒRIA

Els seus orígens es remunten a la cultura ibera, com testifiquen les restes trobats en el seu territori. Al llarg de la seua història, Polop ha destacat per la posició estratègica com a enclavament militar gràcies al castell que coronava el turó. En 928 el castell pertanyia al xeic Mohamet Abderrahman Alastami, que es va sublevar contra Abderrahman III, apoderant-se d’Alacant. Va aconseguir el perdó d’Abderrahman, però novament fent-se fort en el castell d’Alacant, es va sublevar, i va ser derrotat pels seus germans de raça, que ho van portar portar presoner amb tota la seua família a Còrdova. En 1090 Polop va ser conquistat pel Cid Campeador i després de les pàries acordades amb el cap llaurava va seguir el seu camí en direcció a Dénia.image

 

En 1258 és derrotada la sublevació en què intervenen molt directament els àrabs de Polop i el seu cap Alazrach. Este firma la rendició amb el rei dels cristians a condició de cedir el castell de Polop al seu nebot Aliajar, qui per tal donació i amb el beneplàcit del senyor Jaime, passa a ser el senyor de Polop. En 1263 el rei fa donació del castell i de la vila de Polop a Abenhafar Hamez, fill d’Aceit Abinhudey. En Bernat de Sàrria, per a exterioritzar la seua adhesió al rei o per agraïment a antics favors, va fer donació a la seua mort de totes les seues possessions, si la seua esposa no tenia fills, a l’infant el senyor Pedro.

En 1356, novament enfrontats Castella i Aragó, el rei el senyor Pere I de Castella, es va apoderar d’Alacant, endinsant-se fins a La vila joiosa i Polop, després de sagnants lluites amb els d’Aragó. Així mateix es va apoderar de totes les fortificacions de la costa, procurant reforçar-les per a la seua defensa. Es va apoderar de Polop i fortifique el seu castell. Durant el temps de l’ocupació de Polop pels de Castella, el senyoriu d’esta fortalesa va estar, transitòriament, en poder del senyor Pedro I de Castella, i al ser conquistat novament per les tropes d’Aragó, va tornar el seu senyoriu al comte de Dénia.

Conquistats els territoris del Regne de València, i establides els límits en el tractat d’Almizra, Polop va quedar entre les possessions de Jaume I d’Aragó qui, en 1268, ho va cedir a senyora Berenguela Alfonso, senyora que, al morir sense descendència, va deixar les seues terres en possessió de la Corona novament. Després de la rebel·lió d’Al-Azraq, en 1271, Jaume I cedia el castell i vila de Polop a Beltrán de Belpuig. El 8 d’abril de 1276, el mateix rei perdonava els musulmans d’Orcheta i Polop després de la seua rebel·lió, i per mitjà dels seus senyors els atorgava les condicions per al seu manteniment en les esmentades alqueries.

imageEn 1290, Alfonso va cedir al cavaller Bernat de Sàrria els castells de “las montañas”, entre els que es trobava el de Polop. Este cavaller, que tampoc va tindre descendència legítima, va llegar les seues possessions a l’infant el senyor Pedro de qui, per herència, passarien en 1355 al seu fill l’infant el senyor Alfonso d’Aragó i Foix, primer comte de Dénia i per tant baró de Polop. Juan d’Aragó, comte de Dénia i Duc de Gandia, hereta les possessions i cedix el castell de Polop a Ruy Díaz de Mendoza en agraïment pels servicis prestats. Segons alguns autors, la baronia de Polop passaria a la família Empanada al casar Diego Empanada amb la filla de Ruy Díaz de Mendoza; altres, al contrari, afirmen que este, en 1457, va cedir el senyoriu de Polop que formava baronia amb els llocs de Benidorm, La Nucia, l’Alfàs del Pi i Insípids, al seu nebot Diego Empanada i Díaz de Mendoza.

En 1520, els moriscos que habitaven la vila, davant de l’assetjament dels agermanats, dirigits pel capità Viçent Peris, es van refugiar en el castell, morint molts d’ells en mans dels insurrectes al finalitzar la revolta. El decret d’expulsió de 1609 va provocar un notable buit demogràfic al perdre més de dos terços de la seua població. En el segle XVII es van comptabilitzar 91 cases (comptant les de les alqueries de La Nucia i Insípids) que en 1713 ascendien a 154. El cens de Floridablanca (1787) assigna a la població 1.851 habitants que un segle més tard havien quedat reduïts a 1.793. La pèrdua de població continua fins a l’any 60 del nostre segle en què es van censar 1.286 habitants. A partir d’eixa data s’inicia una gradual recuperació que ha portat als 3.869 habitants del cens de 2007.image

LLOCS D’INTERÈS

Muralla medieval:Des del punt més alt de la població, on es va ubicar l’antic cementeri, es poden observar els seus restes.

Església de Sant Pere i Santuari de la Divina Aurora. L’Església de Sant Pere va ser construïda en 1723. Junt amb ella es troba el Santuari de la Divina Aurora.

Castillo de Polop: fortalesa d’origen musulmà construïda a principis del segle XII, se situa en un turó junt amb la població.

Fonts de Polop: En el centre del poble es troben els 221 canelles de la fonts canelles.

GASTRONOMIA

Destaquen plats típics com “lespilotes de dacsa” “arroz amb fesols i naps”, la paella i com a postres els nispros, confitures, “pasteles de boniato”, “pasteles d’almendra”. I per a beure, vins propis de la Marina i mistela.

image image

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *