FOTO: Angel Roselló Sendra

La recuperació de l’escaldà de raïm

Els darrers anys s’ha aconseguit revitalitzar una activitat quasi desapareguda a les nostres terres, l’escaldà de raïm moscatell per a convertir-lo en riques i daurades panses, les conegudes com a dobletes d’or.

Cal recordar que les panses foren al segle XIX el principal conreu a gran part de les Comarques Centrals valencianes, esdevenint monocultiu a algunes zones de la Marina. Però a mitjans de la dècada de 1970 els llauradors deixaren de conrear moscatell per a fer panses, abandonant molts ceps.

Gabriel, Pep, Tonet, Ovidio, Puri i Carlos, Pepe Juan, Casimir, noms anònims que han permés la transmissió d’aquest sistema d’elaboració de les panses que inventaren els romans ara fa uns dos mils anys. Perquè ells han mantés, amb entrebancs i dificultats, els coneixements necessaris per a continuar elaborant panses.

El primer pas de Riuraus Vius va ser intentar frenar el procés d’enderrocament d’aquestes mostres singulars d’arquitectura rural valenciana. El segon, valorar-los, donar-los vida, un riurau sense activitat no és tal, perd part de la seua essència. I que millor que recuperar l’escaldà?

L’escaldà del raïm, transcendeix més enllà d’una simple activitat de camp per a convertir-se en un acte de reivindicació d’allò que va marcar la societat i l’economia de les Comarques Centrals valencianes al llarg de tot el segle XIX i gran part del XX. És per això que des de l’Ajuntament de Jesús Pobre s’està promovent des de l’estiu 2013 la seua inclusió com a bé Cultural Immaterial, com són el Sexenni de Morella, el Tio de la Porra de Gandia o les Falles de València.

Edwin huge

FOTO: EDWIN HUGE

I és que els darrers anys s’està recuperant l’elaboració de la pansa de moscatell des del seu vessant més festiu. Però les panses no han deixat de fer-se mai a la Marina Alta. A Poble Nou de Benitatxell, Gata de Gorgos, Xaló, Llíber, Xàbia i alguns pobles més, algunes famílies en feien uns pocs quintars de pansa que nodrien a bars, amics i tendes del poble. Ja a un nivell superior, donant-li un tractament comercial sota el nom de pansa de Dénia, des de Llíber Ovidio Mas i Jose Juan Reus han subministrat de panses de moscatell.Però una cosa és la feina i altra la part lúdica. Amb el Gran Riurau del Senyor de Benissadeví com a escenari sense igual, a Jesús Pobre fa uns pocs anys que els veïns i l’associació Riuraus Vius organitzen una escaldà per a recuperar aquesta activitat que durant tantes dècades van monopolitzar els camps de la Marina.

A la Vall d’Albaida, a finals d’estiu de 2013, quaranta anys després que es fera la darrera escaldà, gràcies a la iniciativa de Casimir Romero i el suport de l’Ajuntament de Montitxelvo, es varen celebrar respectives escaldades als pobles de Terrateig i Montitxelvo amb notable èxit tant d’acceptació com d’assistència. S’ha aconseguit consolidar la festa anualment i està previst ampliar-la a pobles com Benicolet.

A la comarca de la Safor, l’estiu de 2014 es va escaldar al riurau de Secundina, a Ador. La idea és que pobles com Alfauir o Ròtova recuperen també aquesta tradició. El Centre d’Interpretació de la Pansa a Ròtova i el riurau d’Arnauda a Xàbia són dos espais susceptibles d’albergar futures escaldades.

A la comarca de l’Horta Nord, a Massarrojos, pedania de València, a octubre de 2014 i 2015 es va escaldar al gran riurau del Mas del Fondo.

La recuperació de l’escaldà és una fita que s’ha consolidat com a data festiva i de la que cal estar orgullosos com a valencians. En un món cada vegada més globalitzat, és responsabilitat nostra recuperar allò que més a prop tenim, allò que ha anat forjant durant dècades, durant segles, el nostre paisatge, la nostra cultura, en definitiva, la nostra identitat com a poble. I la pansa i els riuraus formen part de la idiosincràsia valenciana, i no per la seua crucial importància en l’economia del segle XIX i principis del XX, sinó perquè ha aportat tot un seguit de vocabulari, frases fetes, paisatge, un model arquitectònic, gastronomia, etc.

Cal recordar d’on venim per a tindre clar on anem. El món de la pansa està viu, té bona salut. I esperem que per molts anys…

Per conèixer més d’aquesta història, us deixem aquest vídeo dels companys “sol de Invierno“.

Per: Carlos Fuster Montagud

Foto portada article:Angel Roselló Sendra

1 comment

Get RSS Feed

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *