Reflexions d’una jove, de la Marina i “aturada”.

Quan em van proposar escriure un article per a la Revista Tarannà per uns segons em vaig quedar en blanc. Als meus 27 anys, una carrera, dos màsters relacionats amb la comunicació i una verborrea en molts casos imparable, no vaig saber què dir.

Després de preparar-me un café, un dimecres qualsevol, i asseure’m en la terrassa sota aquest clima nostre, que cada dia resulta més tropical que mediterrani, vaig pensar: que fotut, amb el jove que sóc i les ganes que tinc de seguir aprenent i de demostrar tantíssimes coses i ací estic: parada, sense treball.

El concepte “aturat/da” sempre m’ha resultat curiós, amb doble filament. Crec que defineix perfectament a totes i tots els que ens trobem en aquesta situació. Semblara que la vida segueix el seu curs i a velocitat normal per a tots menys per als quals es troben “aturats”, immòbils, veient la vida com a mers personatges extres que busquen un paper principal.

No és fàcil estar cercant treball en la Marina Alta i sobretot si cerques treballar del que t’has format i en el que els teus pares tants diners van invertir. Sempre és més fàcil fer la maleta i provar sort en l’estranger. Almenys la meua experiència em diu que és així; jo anime a qualsevol que encara seguisca llegint aquest article a què s’anime a buscar feina fora, jo ja ho he fet diverses vegades.

Però què passa si no te’n vols anar? O, què passa si ja te’n vas anar i vares tornar a casa?… Que t’inscrius en l’atur i t’acostes a qualsevol de les oficines del SERVEF on t’informen i t’assessoren. A mi, particularment, la recomanació més xocant que m’han fet va ser que no posara en el meu CV que tinc dos màsters perquè lamentablement les empreses no ho valorarien positivament.

És en eixe moment quan penses: que fotudament malament estem fent les coses! Per a treballar en allò del que m’he format, he de llevar part del que he estudiat perquè “no em perjudique” aquesta formació. I, per si tot açò no fora ja un insult i un assalt a mà alçava, t’adones que el fet que hi haja més demanda de treballadors que oferta de treball, permet que les empreses contracten perfils sobre qualificats per a llocs de treball que requereixen menys formació.

D’aquesta manera, veiem periodistes treballant d’administratius o publicistes repartint flyers.
I és en aquest precís moment, ja amb el café gelat i quasi que amb la mirada nostàlgica posada en l’horitzó mentre observe “la vall de la Rectoria”, lloc en el qual visc i estime, en el qual m’adone que si finalment me n’he d’anar, almenys la maleta la tinc pràcticament preparada.

Per: Kendra Martinez Palop.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *