Una mirada a la arquitectura popular de la Marina Alta

L’exposició Una mirada a l’arquitectura popular de la Marina Alta, de l’arquitecte denier José Luis Romany, s’inaugura el divendres 11 de març, a les 20 hores, en el Centre d’Art l’Estació de Dénia. La mostra està organitzada pel l’Arxiu Municipal de Dénia, amb la col·laboració de la Direcció General d’Habitatge i l’Institut Valencià de l’Edificació.

José Luis Romany Aranda, arquitecte, nascut a Dénia i resident a Madrid va voler sistematitzar l’arquitectura popular de la Marina Alta, conscient de les destrosses del temps i, sobretot, dels homes. En els estius de 1970 i 1971, dibuixa i fotografia aquelles cases que considerava representatives. Valora l’ús dels materials utilitzats, les tècniques constructives transmeses de generació en generació, i realitza un conjunt de fotografies i dibuixos de gran valor que van més enllà dels estudis teòrics d’arquitectura.

L’exposició que ara s’inaugura a Dénia, comisariada per l’arquitecte Josep Ivars Pérez, presenta una selecció de més de 70 fotografies, a més de dibuixos i plànols sobre 10 cases, la majoria de l’acabe de Dénia, de les quals Romany ens ofereix una visió completa com a arquitecte, com etnògraf, com a fotògraf que juga amb la llum. Els arcs del riurau, la reixa, el pou, el forn, els bancals delimitats pels marges de pedra, però també la lona d’envelar en la cambra, el polp sec, el gat dormit sobre la cadira, la gàbia penjada de la paret. Un repertori únic de detalls arquitectònics, d’un entorn i d’una vida rural peculiar i rica. Imatges d’un temps perdut.

Els plànols i dibuixos van ser donats fa un temps per José Luis Romany a l’Arxiu Municipal de Dénia. Arran d’aquesta exposició, els originals fotogràfics de l’exposició, que es van presentar fa uns anys a València, passaran, juntament amb altres fotografies, al fons Romany de l’Arxiu Municipal.

20160308_Foto_Romany_01
Notes biogràfiques
José Luis *Romany Aranda naix a Dénia l’any 1921. Finalitza els estudis d’Arquitectura a Madrid el 1951. Prompte aporta dibuixos al llibre Els jardins de Granada de Francisco Prieto, conservador de la Alhambra, i forma part de l’equip tècnic de la constructora benèfica “La Llar de l’Empleat”.

En 1953 realitza el primer treball, un projecte per a la construcció de 600 habitatges que serà substituït per altres tres: Poblat en el Batán, Porta de l’Ángel i Rierol del Olivar. L’any 1964 va guanyar el Premi Nacional d’Arquitectura, juntament amb Francisco Javier Sáez de Oíza amb el projecte d’una capella en el camí de
Sant Jaume. Els últims projectes van ser dos grups d’habitatges en Carabanchel Alt i en la Ciutat Horitzontal i l’ordenació de la muntanya del Serrallo a Granada. Des de mitjan anys vuitanta va treballar en l’estudi de Carlos Ferrán.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *