2015 CONSOLIDA L’ESCENA

L’any 2015 ha estat marcat pels nombrosos homenatges al cantant i referent de la lluita d’aquest país, Ovidi Montllor. Cantautor de l’Alcoià que sempre amb la seua guitarra i llengua per davant omplia un buit dins un panorama marginat. Són molts els cantautors que, 20 anys després -agafant el seu testic-, s’han aventurat amb projectes en solitari, més personals i directes. Mentre Eva Gómez publicava el seu 4rt disc El cel i les formes del vent (autoeditat), el saforenc Edu Banyuls (Liuard) s’estrenava com a cantautor amb 6 (autoeditat). Són moltes les veus que al llarg de l’any compartien escenari i buscaven confluències fins al punt de treure projectes junts com és el cas de Joan Amèric i Andreu Valor amb Co(i)inspiracions baix el segell Mésdemil.

El darrer any no sols serà recordat pel 20 aniversari de la mort del’actor, si no també com l’any del “rock” i les noves tendències que amb una visió més internacional han obert un ventall d’estils i sonoritats més modernes. Zoo, Smoking Souls -al gener veia la llum Nòmades (propaganda pel fet!)-, Aspencat -al setembre publicaven Tot és ara (Halley records)- i Tardor són un dels exemples dels grups valencians que ocupaven els cartells dels festivals més destacats.Mesos ençà s’han consolidat molts festivals que, independentment dels grups que actuen, tenen una afluència de públic fidel i nombrosa. Festivern, La Gira, Festival Diània, concert de falles, Feslloch, l’Aplec dels Ports, Barsella Rock Fest, Caparra Rock, Meruts Festivals, Figatell Sound, Festiniu i el TroVAM! són uns dels concerts que marquen l’esperat pas dels dies per poder gaudir-los.

Tot i que la nostra música ha seguit sempre les passes dels Obrint Pas amb l’ska de fons, són molt els discos que seguint altres referents han fet el pas d’anar més enllà de les comarques valencianes i han deixat petjada amb discos com Tuactes i rebomboris (Mésdemil) de Mox -amb dos premis Ovidi- o projectes consolidats com els Sènior i el Cor Brutal que junt a la revista Enderrock distribuïen Santo Parranto editat amb Malatesta records.

Lluny dels sons clàssics, l’indi o – a gust del consumidor- rock alternatiu s’ha fet un espai a les nostres oïdes de la mà de bandes com Júlia – Nuvolàstic (malatesta records)-, Mí Sostingut -La Constel·lació Psoriasi (DIT)-, Geografies -Primer condicional (Animal Iceberg)- i Novembre Elèctric que tancava l’any musicant els poemes de Héctor Serra amb el projecte Trémolo Elèctric. Amb un só més rocker però sense distanciar-se de les noves sonoritats, els novells Mai Mai ens proposaven Arribar a Mart (Flor y Nata Records), L’economia de l’Atlàntida (autoeditat) dels Cleptòmans de Bancal i Sendes salvatges (Mésdemil) d’Inèrcia. Aquest últim, un dels discos que destacaria com a millor de l’any en la meua opinió.

Seguint amb el rock podem trobar propostes destinades a un públic més madur. Un d’aquells discos que trobes la necessitat d’analitzar amb paciència és Entre llums i ombres (Mésdemil). Oscar Briz té a les seues esquenes més de vint projectes i discos. Tal és així que, sense afectar en l’impressionant resultat final, el disc va estar enregistrat als Atòmic Estudi en tant sols un dia.

Tot i que La Gossa Sorda ha decidit deixar els escenaris en un dels moments més difícils de la seua carrera musical a nivell intern i personal, el mestissatge i els ritmes llatinoamericans mostren força davant les adversitats i no s’han quedat orfes a la nostra escena. Tot és ara (Halley Records) ha sigut la nova aposta dels Aspencat que, tot i que no ens mostren res de nou, a donat al grup l’oportunitat de compartir escenaris més llunyans acompanyats d’altres bandes estatals i internacionals. Auxili, buscant de fugir de la necessitat urgent d’un nou disc, presentaven per obrir l’estiu el tema Detonem l’estona enregistrat a l’estudi WZ Estudi. Caldria destacar també la tornada dels Komfusió que tot i que no ha servit per a pujar a molts escenaris presentaven el llibre disc Un poble de cançons (Mésdemil). Defugint de mescles incomprensibles, un altre dels discos que destacaria aquest prolífic any és Alegria (Música de telers) de El Diluvi, un disc que et submergeix en positivisme i molt bon rotllo.

No m’agradaria finalitzar l’article sense fer referència a tres projectes i discos que ens donen l’oportunitat de retornar a l’essència de la nostra música, la base de la música al País Valencià. Pep Gimeno baix el guardó de la Diputació de València presentava el disc “A un home que ve del poble ningú fa abaixar la cara” i també ha acabat l’any presentant el projecte Home Romancer. Els ja mítics Efren López i Carles Dènia publicaven El fill del llop i L’home insomne respectivament.

Resumint, aquest any serà recordat per la professionalització del sector on cada vegada més grups confien en els segells discogràfics per a editar els seus discos i on la política ha deixat de ser el tema principal a les lletres dels nostres músics. Després de tot açò qui té excuses per dir que no escolta música en la nostra llengua..

Per: Salva Alfonso.

Salva Alfonso

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *